KULT necessita 2.000 sòcies per a seguir creixent

Ja som 1.400!

Xènia Gaya: “Connectar és treure rendiment als recursos que ja hi ha”

Impulsa Col·lectiu Cultura, un projecte que busca crear una comunitat cultural cohesionada i professionalitzada a Terres de l'Ebre.

Anna Zaera (surtdecasa.cat). Foto: Àlex Espuny

Comparteix

Compartició en twitter
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp

Xènia Gaya: “Connectar és treure rendiment als recursos que ja hi ha”

Impulsa Col·lectiu Cultura, un projecte que busca crear una comunitat cultural cohesionada i professionalitzada a Terres de l'Ebre.

Anna Zaera (surtdecasa.cat). Foto: Àlex Espuny

El perfil de Xènia Gaya (Barcelona, 1973) és el de saber connectar. Després d’una carrera professional plena d’experiències en el món de la gestió cultural, com a productora en iniciatives com el festival Sónar o el gallec O Marisquiño, ara engega el seu projecte propi, Col·lectiu Cultura. Ebrenca de naixement i instal·lada des de fa uns anys a Ulldecona, Gaya va veure la necessitat de crear una veu coral en l’àmbit de la cultura i la creativitat. Un espai comú per protegir, potenciar i comunicar la visibilitat dels agents culturals i fer valer la importància de la cultura en el desenvolupament econòmic i social. En aquests mesos, ha fet créixer la xarxa i ha enfortit els vincles entre les persones que es dediquen al món de la cultura, creant un directori amb una seixantena de professionals instal·lats a les Terres de l’Ebre. Vol atreure els principals agents culturals per fer-los dialogar entre ells i compartir idees i recursos. Si el futur girarà entorn la idea de comunitat, Xènia ha arribat per provocar que aquests llaços siguin cada cop més forts i fructífers.

– Què és Col·lectiu Cultura?
Hi ha un moment en el qual identifiquem la necessitat de visibilitzar els professionals de la cultura que estem vivint i treballant en territoris no metropolitans. Per l’experiència que estic vivint a les Terres de l’Ebre, la prova pilot la començo aquí amb la idea que sigui un model de negoci reproduïble a altres territoris no metropolitans. He dit model de negoci perquè considero que, si parlem de professionals de la cultura, ens hem de professionalitzar nosaltres mateixos. Ens hem de valorar com a empresaris que som. Un artista o un gestor cultural també és un empresari, en el sentit que ha de saber donar valor econòmic a la seva tasca.

– L’art i els diners, dos mons que, de vegades, estan molt allunyats.
La meva percepció és que entenem la cultura com quelcom gratuït, experiències que ja ens venen donades. A poc a poc, aquesta percepció ha anat canviant, perquè hem pres consciència que per anar al cinema o al teatre cal pagar una entrada. També som conscients que si anem a un festival hem de pagar una entrada. El públic potser ho entén més, però els gestors, nosaltres mateixos, encara no. Jo crec que som nosaltres mateixos els que no li donem valor.

– Hi ha perfils com per exemple el gestor cultural d’una comunitat que són importants, però potser encara no hi ha prou referents.
Sí que tenim referents que ho avalen. Per exemple, Poblenou Urban District el que fa és unir professionals i empreses vinculades amb la cultura. Galeries, restaurants, projectes, etc. Es dona una unitat i una visibilització a projectes que d’una altra manera haguessin estat més dispersos. És un model que funciona. Per tant, l’experiència i les dades ens diuen que el centralisme barceloní com a motor de la cultura ha deixat de banda el món rural on també hi ha una escena contemporània important. Col·lectiu Cultura vol evidenciar això.

– Parles de centralisme barceloní. Com es pot revertir?
Jo formo part de l’associació de gestors culturals de Catalunya i s’ha creat una comissió per a territoris no metropolitans. Jo els hi deia en una reunió: no podem fer sempre les jornades professionals a Barcelona, les hem de fer un cop a Girona, un cop a les Terres de l’Ebre, un cop a Lleida, etc. Hem de començar a crear nosaltres aquesta xarxa. El que vull és donar dades a les institucions. Perquè molts cops et diuen: no fem formacions a les Terres de l’Ebre, perquè no sabíem que hi havia necessitat. Molts cops si no es visualitzen els professionals, sembla que no existeixin.

– Inventariar, documentar, crear directoris de projectes que ja existeixen és el primer pas per fer diagnòstics i potser no duplicar projectes?
Clarament. S’ha de fer un mapatge. I aquest mapatge cal que estigui en constant evolució. Ara mateix tenim uns seixanta membres al col·lectiu. A les Terres de l’Ebre hem identificat una cosa molt curiosa. Les quatre comarques estan molt separades pel riu, hi ha dos territoris bastant diferenciats. Terra Alta i Ribera d’Ebre per un costat, i Montsià i Baix Ebre per l’altre. La separació és brutal. Hi ha dues comunitats en una mateixa regió. Amb els agents de la part de dalt del riu estem treballant amb una idea que es diu Riu Amunt. Volem començar a fer xarxa. A partir del que hi ha, volem visibilitzar-ho i treure-li partit.

– Quins eixos d’acció té Col·lectiu Cultura?
Per un costat està buscar la professionalització cultural en les institucions i per als públics. L’altre eix és aprofitar totes les possibilitats que dona la interacció entre agents culturals. No volem inventar res nou, ja està tot inventat. El que volem és potenciar allò que existeix. Hi ha recursos, però potser no s’han invertit bé perquè no hi ha una estratègia conjunta. Connectar és treure rendiment als recursos que ja hi ha.

– Perquè vols connectar les persones? Quina és la teva habilitat per establir aquests llaços?
La passió. Crec que les persones que ens dediquem a la cultura ens movem molt per experiències, per sensibilitats, per emocions. Som un sector molt empàtic. Connectar i fer créixer coses m’apassiona.

– La comunitat cultural de les Terres de l’Ebre quina singularitat creus que té?
A les Terres de l’Ebre tot està a trenta minuts. No tenim mandra de moure’ns. És cert que en els darrers anys l’oferta cultural està canviant i estem molt contents. De cop comencen a passar tantes coses que t’has de fer una agenda per organitzar-te. Col·lectiu Cultura pot servir perquè no es trepitgen festivals o activitats. També volem treballar en aquesta línia de comunicació per a gestionar l’activitat cultural d’un territori. Per això tenim partners com Surtdecasa.cat.

– Ara es parla de perifèria. Com veus aquest concepte? És un concepte centralista?
La paraula perifèria denota un cert despotisme. Per mi el concepte perifèria em transmet una sensació molt negativa. És veritat que s’està treballant per canviar aquest punt de vista que marca un centre i uns espais que hi queden fora. Em consta que des de Barcelona també s’està treballant per trencar aquesta idea. La Diputació de Barcelona té un projecte per potenciar que els festivals metropolitans surtin de la ciutat a través dels cicles que proposen una visió expandida de l’esdeveniment. Per exemple el Festival de Cinema d’Autor, el D’A, ubica algunes de les seves activitats fora de Barcelona. Però també hi ha coses que estan passant a la inversa. Per exemple l’Eufònic va establir el seu Eufònic urbà. Jo crec que aquesta va ser la primera experiència inversa. Anar a la capital per ensenyar el que fèiem aquí. I iniciatives com aquestes són les que comencen a crear aquestes relacions.

Contingut del mitjà col·laborador SURTDECASA.CAT | Llegeix l’entrevista sencera