KULT, comunitat de cultura radical

PSAN: “Per un front cultural dels Països Catalans”

Recuperem un document històric elaborat pel Comitè de Professionals i Treballadors de la Cultura del Partit Socialista d’Alliberament Nacionals dels Països Catalans (PSAN), publicat el desembre del 1974.

Comparteix

PSAN: “Per un front cultural dels Països Catalans”

Recuperem un document històric elaborat pel Comitè de Professionals i Treballadors de la Cultura del Partit Socialista d’Alliberament Nacionals dels Països Catalans (PSAN), publicat el desembre del 1974.

Reproduïm un document històric que va recollir el setembre passat Jaume Renyer al seu bloc a Vilaweb:

Esperonat per una demanda de l’amic i company de recerques, Pau Juvillà Ballester, he recuperat aqueix document elaborat pel Comitè de Professionals i Treballadors de la Cultura del Partit Socialista d’Alliberament Nacionals dels Països Catalans (PSAN), publicat el desembre del 1974, que trobo escaient reproduir la vigíla de la Diada Nacional.

1.- LA SITUACIÓ DEL PROFESSIONAL I EL TREBALLADOR DE LA CULTURA

La situació del professional i del treballador de la cultura a l’Europa capitalista viu una fase de canvi estructural dins el sistema que es tradueix en un estat, alhora provisional i crític. La majoria, en efecte, viu un procés d’assalarització cada vegada més ràpid i irreversible i uns quants que encara conserven llur professió liberal, es troben en una situació sense garantia quant a ingressos, drets socials i condicions de treball. Per altra banda, la llibertat de creació, d’investigació, d’expressió es veu cada dia més greument limitada no solament per la repressió directa sinó també per l’atur de treball intel·lectual, les temptatives d’integració i de corrupció.

En els països capitalistes desenvolupats, la majoria de professionals i treballadors de la cultura són forçats, cada dia més, a la integració al sistema tant pel procés de concentració monopolista de la indústria cultural, com pel pes de les societats supraestatals (multinacionals) que treballen en el camp de la cultura, per la dominació i control per part dels governs i grups de pressió dels grans mitjans de difusió i d’informació, pel malthusianisme en matèria d’educació, d’investigació i de creació artística.

A tot l’estat espanyol, si bé alguns aspectes d’aquesta situació no es presenten amb tanta duresa (per exemple, el procés de concentració monopolista de la indústria cultural i el pes de les societats supraestatals en el camp de la cultura), els altres es veuen agreujats per l’existència de la dictadura feixista que l’endureix encara més a través d’una sistemàtica repressió: censura, multes, prohibicions, empresonaments, etc.

Als Països Catalans, mancats com estem de llibertats nacionals, les possibilitats es veuen disminuïdes, a més a més, per la continuada conculcació dels elementals drets a l’exercici de la llengua, de la història, de l’economia, etc…, és a dir de la realitat nacional en tots els camps: ensenyament, premsa, cinema, ràdio, TV, administració, etc… Per les traves posades en el desenvolupament dels centres de producció i difusió de la cultura catalana: editorials, biblioteques, Institut d’Estudis Catalans, universitat, etc… Per l’anorreament de qualsevol expressió cultural que directament o indirectament estigui relacionada amb l’accés de les classes populars catalanes a una cultura popular nacional.

Nombrosos professionals i treballadors de la cultura catalanes són conscients d’aqueta situació i intenten d’organitzar-se per a oposar-hi una lluita eficaç. És per tot això que el PSAN es proposa d’impulsar un ampli moviment -un front cultural- capaç d’aglutinar els professionals i treballadors de la cultura que estan d’acord en lluitar -i els que ja lluiten- per l’alliberament nacional i de classe dels Països Catalans. El PSAN, doncs, crida a tots els professionals i treballadors de la cultura interessats en aquest front cultural a incorporar-s’hi.

2.- DEFINICIONS I OBJECTIUS GENERALS

El Front Cultural es proposa la tasca de conscienciació, mobilització i organització dels professionals i treballadors de la cultura -metges, aparelladors, advocats, investigadors, escriptors, artistes, ensenyants, traductors, periodistes, etc.., per tal de lluitar contra la funció alienadora de la cultura burgesa en general i concretament la cultura espanyolista, impulsar l’elaboració i la difusió de nous models de cultura popular al servei del moviment d’alliberament nacional i de classe i de cara a la producció d’una cultura nacional revolucionària.

Entenem aquest front cultural com a part integrant del moviment d’alliberament nacional i de classe. Creiem que l’elaboració i la difusió de nous models de cultura popular no han de ser pas la repetició mecànica d’unes formes artístiques i culturals imposades des de dalt sinó l’elaboració per part dels mateixos artistes, professionals i treballadors de la cultura participants del Front Cultural d’aquelles formes de cultura que revelin els interessos de les classes populars i que alhora siguin susceptibles d’influir-hi culturalment.

Si bé la totalitat d’aquest nous models culturals no seran assolits fins a l’arribada de la societat socialista catalana, cal que des d’ara els professionals i treballadors de la cultura investiguin ja possibles camins dins el marc de la situació actual. Per altra banda, és evident que aquesta nous models culturals no poden ser només presentats com a conquestes aïllades sinó que han de ser pensats com a elements constitutius del que ha de ser la cultura de les classes populars catalanes, és a dir, la cultura popular dels Països Catalans els elements de la qual han de ser configurats a partir d’ara.

Entenem per cultura popular:

a) La cultura del poble en una societat en lluita de classes. És a dir, el conjunt de respostes concretes -unes ja assimilades, d’altres tot just eleborant-se- que les classes populars han d’anar oposant a uns determinats desafiaments del medi contra el qual lluita.

b) L’assumpció i revalorització del patrimoni cultural nacional i universal acumulat per tal que serveixi a l’alliberament i desalienació de les classes populars.

c) La cultura d’una societat de direcció popular.

És evident que pel que fa al Front Cultural, ara ens interessen els dos primers punts d’aquesta definició, la realització dels quals ha de confluir en un ampli moviment que porti a la creació i difusió d’una cultura nacional revolucionària. Aquest objectius serien incomplets si no tinguéssim present que l’elaboració cultural que preconitzem té un destinatari primer i específic: les classes populars catalanes a les quals tot i que presoneres de la ideologia de la classe dominant, no deixen d’entreveure l’opressió ni d’experimenta la necessitat d’una cultura pròpia.

És per això que cal tenir present la situació en que es troben les classes populars catalanes i adequar-hi els nous models culturals que contribueixin a alliberar-les de la seva alienació (falsa consciència) i fer-les avançar fins a la comprensió global de l’opressió nacional i de classe i a la lluita per la seva superació.

En aquest sentit, la joventut pertanyent a les classes popuars catalanes serà molt més apta per a rebre i difondre aquests nous models culturals, alhora que pot convertir-se en un ferment revolucionari de destrucció de les formes culturals actuals i una força en la construcció de la nova cultura socialista.

3.- ESTATUS SOCIAL I CARACTERIOLOGIA

Entenem per professionals els treballadors que exerceixen les professions dites tradicionalment “liberals” algunes de les quals gaudeixen d’un estatus associatiu legal (col·legi professional, etc..), que exerceixen llur treball individualment o en petits equips i que tenen accés a la creació o reproducció de cultura dins la societat burgesa: metges, advocats, economistes, ensenyants, arquitectes, aparelladors, enginyers, etc… Una part cada vegada més important d’aquests sectors, però, està lligada al procés de producció com a assalariats, bé que amb una situació privilegiada dins l’empresa, la qual cosa els porta sovint a sentir-se lligats als interessos de les classes dominants i posar-se al seu servei fins a ocupar càrrecs netament empresarials: directors d’empresa, gerents, etc…

Anomenem treballadors de la cultura, per una banda els qui treballen en la producció artística o cultural -entesa aquí en el seu sentit tradicional-, mancats d’organització sectorial i legal pròpia, que no intervenen directament en el procés de producció social i que estan abocats cada més a l’ús individual de la professió sense defensa davant la pressió econòmica i social de les classes dominants: escriptors, artistes plàstics, cineastes, cantants, professionals del teatre, etc… Per altra banda. incloem dins aquest apartat uns sectors prou importants que intervenen, sobretot, en la difusió i reproducció de la cultura -editors, llibreters, correctors, traductors, redactors, periodistes, etc-.

Entenem que aquests grans grups -professionals i treballadors de la cultura- malgrat llurs marcades diferències entre ells, tenen prou característiques comunes i són capaços de confluir conjuntament en el Front Cultural que impulsa el PSAN. Per una banda, hi trobem un professionalisme i una incidència certa en l’elaboració, difusió i reproducció de cultura, un cert nivell de formació intel·lectual semblant -estudis unversitaris, de grau mitjà o autodidactisme equiparable- i una més gran possibilitat d’accés a una presa de consciència política individual per la via de racionalització. Per altra banda, una comuna extracció social -petita i mitjana burgesia, bé que no manquen les excepcions- i, en el cas de molts d’ells, poca o cap incidència en procés de producció i, per tant, falta d’experiència col·lectiva de lluita, la qual cosa comporta la tendència a adoptar opcions individualistes.

4.- OBJECTIUS IMMEDIATS

En aquest moment en que el franquisme s’esgota definitivament i s’obren àmplies possibilitats de canvi democràtic, els professionals i treballadors de la cultura dels Països Catalans han de jugar un important paper de suport i d’identificació amb la lluita de les classes populars catalanes. És evident, però, que aquest paper avui encara resta molt limitat (continuen els problemes de censura, d’infraestructura editorial, de premsa, n’apareixen de nous, control de col·legis professionals, etc..). Amb tot, bona part dels professionals i treballadors de la cultura, gaudeixen, dins la dictadura, d’una situació “privilegiada”: organització sectorial pròpia, projecció pública, que els fan menys vulnerables a la repressió, formació intel·lectual molt per sobre de la mitjana, etc… És per això que a partir dels objectius generals ja definits, el Front Cultural es proposa:

1) La conscienciació, mobilització i organització d’aquells sectors que per la seva situació, sobretot en el procés de reproducció de cultura, són els més explotats i amb els quals es poden endegar d’immediat lluites reivindicatives sectorials: traductors, redactors editorials, correctors, pèrits, metges interns i residents, etc. Aconseguir estatus legals sectorials -si és possible- i organitzar plataformes clandestines de coordinació.

2) L’anàlisi marxista i nacional de la realitat històrica, social, econòmica i cultural dels Països Catalans contra la interpretació burgesa i classista, i concretament, espanyolista. L’anàlisi interdisciplinària i global de la cultura. La creació de nous models de cultura popular.

3) La difusió de nous models culturals: a) barris, comarques i camp, b) l’ensebyament (per la seva especificitat aquest sector forma un front a part amb ensenyants, estudiants i pares), c) les organitzacions de massa de les classes populars catalanes.

4) El portar la reivindicació nacional i de classe als col·legis professionals i a d’altres institucions semblants. El potenciar dins els col·legiats i membres el moviment d’alliberament nacional i de classe. El buscar la seva col·laboració professional (advocats, economistes, metges…).

5) El guanyar a la premsa legal una zona democràtica per als interessos de la classes populars catalanes. L’aprofitament de la premsa de circulació legal i la de circulació clandestina. La creació de noves revistes -legals o no-. La col·laboració a “Alliberament”. la preparació de publicacions, llibres, fulletons, etc..

6) La creació d’una publicació que reculli els problemes sectorials i els estudiï en funció dels objectius, de l’estratègia i de la tàctica del Front Cultural.

Existeix, ja ara, “Alliberament” (Quaderns al servei de la revolució socialista d’alliberament nacional), publicació aperiòdica, al voltant de la qual poden relligar-se tots els professionals i treballadors de la cultura que militin en el camp de la cultura, del pensament socialista i en la perspectiva de l’alliberament dels Països Catalans.

// Document publicat el desembre de 1974.