L’Oriol Escursell de Nilak vol tornar a treure’s la mascareta i a viure el circ i les arts escèniques com ho feia abans de la pandèmia. El projecte Nilak, del qual forma part, volta per Catalunya per portar art a les comarques que no tenen teatre. El col·lectiu ha guanyat el Premi Lluís Carulla 2020, i estan més engrescats que mai a seguir compartint espectacles i a reivindicar la desigualtat territorial que hi ha a Catalunya pel que fa a l’accés a la cultura.

– Nilak sorgeix d’una mancança: l’absència de teatres a molts indrets del territori català.
Nosaltres naixem amb la voluntat de poder crear un espai escènic per les comarques que no tenen cap teatre, agafant les dades del Departament de Cultura en aquesta matèria. No vol dir que no hi hagi espais, sinó que no s’entenen com a teatres pel Departament. A partir d’aquí, pensem com construir un espai per donar una resposta a aquestes comarques.

– Per això el vostre instrument és una carpa. Per què trieu fer-ho en aquest espai?
Nilak té una particularitat, i és que és un espai escènic, que no una companyia, i és itinerant. Entenem que hi ha d’haver una resposta a la mancança d’infraestructures, i com que construir un teatre a cada comarca no és viable, volem donar un espai on poder compartir totes aquestes arts. Per això agafem la carpa: perquè molta part del circ ve del món del circ i també perquè la carpa no deixa de ser un espai sostenible en format d’un teatre.

– Al cap i a la fi, el que vosaltres creeu és una programació itinerant.
Exacte. El que canvia entre un teatre físic i el nostre projecte és que, en lloc de tenir una seu fixa, tenim una seu mòbil. La intenció de la programació és que, com la resta de teatres fan, al setembre ja puguem anunciar els espectacles del 2021. La línia que tractem és l’escena contemporània, i a partir d’aquí posem una mirada especial en el circ, però contemplem la resta d’arts: teatre, fotografia, dansa, literatura…

– Recordes quina va ser la primera intervenció?
La primera la vam fer al Konvent, vam fer un cabaret in situ a una de les naus. Ho recordo com un inici, el projecte estava escrit però era el primer cop que fèiem una activitat en viu. Va ser el pas del dossier escrit a una art en viu!

– D’aquella primera vegada a l’actualitat, la vostra situació ha canviat bastant. Ara heu rebut el Premi Lluís Carulla 2020, dotat amb 60.000 euros. Canviarà el rumb que us havíeu plantejat?
Pel que fa a dimensió, nosaltres sempre apostem pel mateix, és a dir, no per més diners la dimensió augmentarà. El que sí que ens permet aquesta aportació del Premi Carulla és poder cobrir les despeses de tota la infraestructura per poder començar. Això suposa un canvi respecte a l’inici perquè la inversió que havíem de fer entre tots ara es redueix, però el projecte segueix sent el mateix.

– L’objectiu el teniu clar: portar les arts escèniques a les comarques on no hi ha teatres. Com vau detectar aquesta necessitat?
Per una dualitat personal i professional. Per una banda, perquè el consell que formem Nilak són artistes en actiu i, per tant, hi ha una coneixença del territori. I també perquè part del grup ha nascut o tenen família en aquestes comarques. El Departament de Cultura cada any treu les estadístiques amb nombre de teatres, treballem a partir d’aquestes dades.

Contingut del mitjà col·laborador Surtdecasa.cat | Llegeix l’entrevista completa