KULT necessita 2.000 sòcies per a seguir creixent

Ja som 1.400!

Laia Gimeno: “Vull imaginar una utopia on els espais rurals siguin els llocs de referència queer”

El projecte 'Utopies agrocuir' ha estat seleccionat a la convocatòria Art Jove Creació 2022 amb col·laboració del Centre d’Art Lo Pati

Anna Zaera (SURTDECASA.CAT)

Comparteix

Laia Gimeno: “Vull imaginar una utopia on els espais rurals siguin els llocs de referència queer”

El projecte 'Utopies agrocuir' ha estat seleccionat a la convocatòria Art Jove Creació 2022 amb col·laboració del Centre d’Art Lo Pati

Anna Zaera (SURTDECASA.CAT)

Pensar en una ruralitat que sigui un espai utòpic queer, aquesta és la proposta de Laia Gimeno (Torrelles de Llobregat, 1996) que acaba d’aterrar a la residència d’artistes de Balada per desenvolupar el seu projecte ‘Utopies agrocuir’, que ha estat seleccionat a la convocatòria Art Jove Creació 2022 amb col·laboració del Centre d’Art Lo Pati d’Amposta. Gimeno vol trencar amb el prejudici del camp com un espai de LGTBfòbia. ‘Utopies agrocuir’ és un procés d’investigació amb l’objectiu de construir noves realitats i possibilitats a través de la creació d’un món utòpic, on els espais rurals són els llocs de referència de les persones LGTBIQA. Pretén indagar en diferents possibilitats d’aquest nou món, des de com podria ser la seva arquitectura fins a una exploració d’un nou folklore. Gimeno, llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, centra la seva pràctica artística en l’estudi sobre les utopies, especialitzant-se en temàtiques rurals i LGTBIQA. Ha realitzat diverses residències artístiques internacionals al MERZ Gallery i Poznan Meeting Place i complementa la seva pràctica artística amb la pràctica docent i la militància. L’artista es fa moltes preguntes: per què marxem? Per què emigrem en bandades de bolleres, trans o maricas cap a la ciutat? Què li veiem a la metròpolis que ens fa pensar que és el lloc més agradable on viure? Quins són els inputs que ens empenyen a abandonar els nostres pobles? Com serien les cases d’aquest pobles? Com es configurarien els camins? Com seria la criança? I el folklore? De tot això, hem parlat amb ella.

– Laia, com neix aquest projecte?
El projecte neix de vivències pròpies. Entenent que la creació artística parteix de coses que em travessen. Jo sóc d’un poble petitó del Baix Llobregat, la meva família es dedica a la llenya, en un espai molt rural. I volia pensar com aquest fet ha pogut influir en la meva identitat. No m’agrada entendre la ruralitat com una cosa oposada a la ciutat, no m’agrada entendre-la com una dicotomia, si no més aviat vull explorar com es mesclen aquests conceptes i com m’han travessat a mi. Aquest projecte diria que parteix d’aquesta connexió entre el que és rural i el que és urbà. Jo treballo molt amb la ficció, m’agrada que no tot passi pel terreny del real. La ficció em permet explorar noves coses i aquest explorar també crec que ens permet crear nous imaginaris. Així que ‘Utopies agrocuir’ parteix d’imaginar com podria ser una utopia on els espais rurals siguin els llocs de referència queer, una mica al contrari del que passa actualment. Fa poc temps que treballo amb el projecte, però he començat a indagar, i he vist que parlar d’un món utòpic és una mica gran, llavors he començat a marcar línies de treball més focalitzades.

Laia Gimeno

– Què vols explorar?
Per una banda, voldria investigar sobre les relacions familiars. Entenent que el concepte família tal com jo l’entenc no passa pels vincles de sang. Voldria plantejar com aquests vincles afecten en l’arquitectura rural, en els habitatges on vivim. Em pregunto com es donarien les relacions entre persones en aquests espais i com s’organitzarien les formes de vida i com això afectaria la construcció. Així que principalment voldria basar-me en la masia com a eix vertebrador. D’altra banda, l’altra línia de treball seria sobre la utilització de les eines del camp, com ens podríem relacionar amb elles en aquest espai fictici.

– Què proposes fer amb les eines del camp?
Crec que amb les eines del camp ens relacionem des d’una forma molt funcional i crec que hauríem d’explorar altres formes de relacionar-nos més simbòliques. El meu plantejament seria entendre-la com una prolongació del nostre cos i com un objecte amb el qual puguem crear un vincle emocional. Voldria crear nous usos pels objectes de treball. Pel que fa a les eines de llaurar crec que hi ha coses que em poden servir de referència. M’agradaria crear una sèrie d’arnesos que tinguessin la finalitat d’empènyer les eines de llaurar. Com feien les mules però construïdes per al cos humà. També m’agradaria incorporar la funcionalitat sexual a aquests objectes i així plantejar conceptes que fins ara han estat molt urbans, com per exemple, el cruising. I clar, el cruising també està vinculat a la ruralitat!

– Això dels objectes sexuals com a prolongacions del cos em recorda a la tesi de Paul Preciado. Has llegit molta teoria queer o et bases també amb la teva experiència?
És un entramat de moltes coses. Però la idea, el clic per pensar que volia fer això, surt d’un meme. Un meme que era un unicorn que estava en un espai rural i posava: “Jo quan me’n vaig a la ciutat a ser gai”. I vaig pensar “aquesta soc jo!” I d’aquí va sortir la idea principal. I durant tot el procés creatiu crec que és un amalgama de lectures interioritzades. Veu molt de Donna Haraway, de Paul Preciado, d’Esteban Muñoz… I també moltíssim de converses amb amiguis. Potser són lectures que ha fet altra gent, que jo no he fet, però que hem tingut en una conversa i això m’ha despertat idees. Tanmateix, sobretot sorgeix molt de compartir amb amistats.

Article publicat a Surtdecasa.cat | Llegiu l’article sencer aquí