Els santsencs i les santsenques han guanyat un nou espai cultural que vol resistir-se a seguir-li el corrent al capitalisme. Al carrer En Blanco, al costat de la plaça de Sants, hi ha un conjunt d’edificis on a principis del segle XX fabricaven veles. Remodelada i batejada com La Comunal, avui s’hi fabrica cultura cooperativa a través dels vuit projectes que en formen part, que tracten des d’arquitectura, dret, tecnologia i periodisme fins a so i il·luminació, gastronomia, idiomes i literatura. Tots amb el denominador comú del cooperativisme i una manera de fer i entendre els projectes propis que repensa els models empresarials neoliberals.
Irene Jaume, llibretera i sòcia de La Ciutat Invisible, explica que ja fa un any que van traslladar-se de local -abans estaven ubicats a la vora de la Plaça Osca-, però la pandèmia en va retardar l’obertura al públic. L’antic establiment on se situava la llibreria els havia quedat petit i van apostar amb altres cooperatives per “mancomunar recursos i forces”, diu la llibretera. Amb el canvi, l’espai per a llibres s’ha duplicat -ha crescut la proposta en quantitat i varietat- i podran celebrar-hi més activitats culturals vinculades a la dinamització del projecte, que enguany compleix quinze anys de vida. En un moment en què la digitalització s’obre pas a gambades, la Ciutat Invisible multiplica el paper i reivindica la presencialitat que comporta una llibreria: “Una llibreria no és només un espai on la gent ve a comprar llibres, és un espai on volem que sorgeixin comunitats culturals organitzades”, reflexiona Irene Jaume.
També pas a pas ha pogut obrir les portes el nou projecte de la Deskomunal, que ha unit el que abans era el Koitton Club amb el bar cooperatiu Kop de Mà. Aquest tros de La Comunal ha estat insonoritzat per tal de poder-hi realitzar música en directe i compta amb mobiliari que han construït les mateixes sòcies per adaptar-se a l’espai: per exemple, el que de dia és una taula per servir-hi esmorzars i dinars, de nit es pot convertir en una barra estreta on prendre-hi una beguda. Núria Alcober, integrant de La Deskomunal, relata que han estat gairebé dos anys de reunions setmanals per dissenyar el projecte i obtenir la llicència.
Per ara, que han obert fa poques setmanes, la sòcia de l’espai considera que està funcionant bé: “Estem fent la obertura a poquet a poquet, ens hem de donar a conèixer. Tenim una herència en el barri perquè venim de projectes consolidats, però és un canvi d’ubicació i això limita”. Tot i això, el veïnat de la zona ja comença a donar feedback, explica Alcober: “Som un pol nou al barri, això eren naus abandonades, un tros que estava mort. Pel que fa a dinamització comunitària és important aportar-li vida, la gent del barri ens diu que ho valora molt”. Precisament amb l’objectiu de teixir xarxa, l’antiga sòcia del Koitton Club assegura que la programació cultural que s’hi celebrarà “no es casarà amb cap estil de música concret i comptarà amb la participació de moviments socials del barri i amb les mateixes sinergies que s’havien creat al Koitton”. Al cap i a la fi, resumeix, “som una sala privada, però amb una voluntat de servei públic, estem molt oberts a beure del que té a l’entorn”.
Article publicat al web Surtdecasa.cat | Llegiu l’article sencer en aquest enllaç
