Ja som 1.000!

KULT necessita 2.000 sòcies per a seguir creixent

KULT: una nova cultura per a una nova societat

Comparteix

Share on twitter
Share on telegram
Share on whatsapp

KULT: una nova cultura per a una nova societat

cultura
2 1 f. [LC] [AN] [PE] Conjunt dels símbols, valors, normes, models d’organització, coneixements, objectes, etc., que constitueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat o d’un poble.
Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans

Què és la cultura? Què és cultura (i què no ho és)? Aquesta pregunta és present arreu, com una remor, com un suau xiuxiueig que s’estén per tot el món cultural i pel conjunt de la societat. Com el vell talp que reapareix cada cert temps, a cada escàndol, a cada atac des dels poders a la creació, a cada acció social col·lectiva que s’escapa de l’ordre establert. De nord a sud i d’est a oest, tots els poders es conjuren per dir-nos què és i què no és cultura, per imposar-nos el seu model cultural. Governs i empreses construeixen els seus conceptes: indústries culturals, innovació, pla estratègic… Sovint qui és generador i usuari de la cultura no n’és protagonista, simplement assisteix en un concert on no marca ni el ritme ni la melodia.

La cultura radical ja ha estat reconeguda com un perill i una força. Sovint és adulada per poder-la integrar, sovint és menystinguda i sovint és censurada. És hora que la cultura radical pensi, articuli i estructuri el seu paper a la societat. La història de la societat és la història de la lluita de classes; podem aventurar-nos a afirmar que la història de la cultura és la història de cultures al servei de les classes. El que s’ha anomenat Cultura (en majúscules) ha estat la cultura d’una elit que ha imposat no només uns usos i costums al conjunt de la societat, sinó també uns imaginaris, una manera de pensar i de ser. Com deien els situacionistes, la cultura és la mercaderia que ven totes les altres. Ha imposat, a voltes subtilment, a voltes amb la més explícita de les violències, com pensem i sobre què pensem. Però als marges d’aquests usos i costums s’han obert escletxes, petites escletxes que en alguns moments de la història s’han fet grans; unes tradicions soterrades de les classes subalternes que han posat en perill les concepcions del món de la minoria explotadora. Aquests valors, símbols, formes de veure el món han acompanyat els processos revolucionaris arreu del món: han plantejat una nova forma de vida, s’han avançat i projectat unes tradicions i relacions humanes que estaven per arribar.

És l’hora de sumar tot el pensament, les energies i els esforços per elaborar un debat serè i fort per establir les bases d’una nova cultura, que ja s’està gestant. Des de les perspectives de la creació, la producció, la distribució i el gaudi, per discutir i rumiar més enllà de què ha de ser, quina i com ha de ser la cultura que transformi la societat actual. Per fer-ho, les treballadores de la cultura volem posar un granet de sorra articulant una comunitat que pugui ser un dels puntals per a una cultura popular, feminista i compromesa amb el nostre país.

CULTURA

«No es pot viure sempre resistint. Cal florir».
Belén Gopegui, El lado frío de la almohada

Des de l’aparició de l’actual societat capitalista, els moviments antagonistes han debatut sobre el paper de l’art i la cultura en la transformació radical de la societat. Centenars d’artistes de totes les arts han participat en aquests moviments reflexionant i fent aportacions des de la cultura a les lluites.

Als Països Catalans hem d’afegir una situació d’opressió nacional i d’aculturació. Això significa que partim d’un pressupòsit previ de més dificultat per construir les condicions d’emancipació que permetin el desenvolupament d’un moviment cultural antagonista. El paper de la intel·lectualitat i del treball cultural han de ser claus per als embats que vindran. No volem badar a l’hora d’aportar un espai per la batalla d’idees: superar l’aculturació del nostre poble, aportar noves visions artístiques que superin l’alienació capitalista, coordinar esforços amb els moviments de transformació per una cultura que acompanyi els processos de ruptura i l’articulació del màxim d’espais culturals, artistes i treballadores culturals en aquesta tasca.

Construir un nou imaginari que permeti introduir contravalors cooperatius, comunitaris, feministes, socialistes, que revitalitzin la llengua, que articulin una cultura catalana que, a través de les aportacions arribades d’arreu, superin l’existent. Només pot ser viva una cultura en plena evolució. Una República cultural de noves idees que prefiguri l’avenir. Per generar una hegemonia de les idees que es contraposen al sistema actual cal crear tota una sèrie d’institucions culturals i socials que dotin de sentit comú les idees que poden esdevenir força material. Com deia Martí i Pol, «les canyes només es tornen llances si hom les empunya amb esperit de lluita». Aquesta ha de ser la tasca de la cultura: generar les canyes i pensar com empunyar-les.

Sabem que no estem soles, que altres iniciatives han sorgit i hauran de sorgir per construir majories socials capaces de tenir la força material per enderrocar el sistema d’opressions que ens regeix. Haurem d’aportar molta part de la nostra força cultural i simbòlica. Crear nous imaginaris, noves pràctiques culturals i humanes i forçar les relacions socials hauran de ser les tasques d’una part important del poble, acompanyat pels projectes culturals que s’afegeixin a aquesta transformació. Aquesta ha de ser la tasca que ens ha d’ocupar, al sector cultural radical, els propers temps. Que s’obri el debat i que del debat sorgeixi l’acció. Fa massa temps que badem.

COMUNITAT

«Un cooperativisme que destini el producte dels seus beneficis a la cultura, a la creació d’escoles i a la propaganda d’idees emancipadores, em sembla un excel·lent mitjà i un mitjà directe de combat contra el capitalisme.»
Joan Peiró

L’experiència cultural de casa nostra té una llarga trajectòria: les societats corals obreres iniciades per Josep Anselm Clavé, l’ateneística del nostre país, les biblioteques populars, els ateneus enciclopèdics, les cooperatives, l’Escola Moderna… Tot un seguit d’institucions socials que han nascut, que sovint han estat reprimides per l’Estat i els poders i que han tornat a renéixer amb altres formes: escoles populars, casals i centres socials ocupats, esplais, revistes, col·leccions editorials, grups de lectura, etcètera.

També bevem d’una experiència internacional que el moviment obrer internacional ha construït al voltant de la cultura: el Congrés d’Escriptors Antifeixistes i la creació de la AIEDC (Associació Internacional d’Escriptors en Defensa de la Cultura), que va tenir la seva gran trobada el 1937 a València; el Left Book Club britànic, que organitzava clubs de lectura entre els obrers arreu de la Gran Bretanya; l’Institut de Cultura Popular Lekra, a Indonèsia, que aglutinava milions de camperols pobres; el Fòrum de Yan’an durant la Revolució Xinesa; el Proletkult a la Rússia dels soviets; la Casa de las Américas o projectes més propers en el temps, com la Batalla de Ideas, impulsada per Fidel Castro; la New Left Review al món anglosaxó o l’Institut Tricontinental.

Com a cooperativa que treballa per a la transformació radical de la societat, volem engegar un procés d’agregació de tots els sectors que treballen per contribuir des de la cultura a aquesta transformació. Volem generar un punt de trobada de milers de persones per empènyer per una cultura transformadora i radical al servei del canvi social. Les idees sense organització no poden viure, les idees sense un gruix de gent que les impulsi, les assimili, les comparteixi i les difongui moren o queden reduïdes a cercles d’estudis que no ajuden a convertir-les en la força necessària per alterar mínimament la realitat. Necessitem ser moltes per consolidar els projectes actuals, però sobretot per no deixar mai de créixer cap a nous àmbits culturals. Les indústries culturals capitalistes gaudeixen de les inversions de grans quantitats de diners d’altres sectors econòmics per mantenir un control sobre els anhels i les inquietuds de la societat. Nosaltres, per contra, no tenim aquesta força, només tenim petites gotes d’aigua, però cal que recordem que moltes petites gotes d’aigua poden convertir-se en una tempesta.

REVOLUCIÓ

“L’objectiu de la política radical és projectar un sentit de la cultura en l’altre: estendre a l’existència social en el seu conjunt una capacitat creativa que actualment està circumscrita a una minoria.” 
T. Eagleton, Culture

A l’ombra de la Revolució Russa, centenars de cercles culturals de treballadores i intel·lectuals van començar a organitzar el que es va conèixer com a Proletkult, amb la intenció de crear una nova cultura proletària contraposada a la vella cultura burgesa. Van incidir en la literatura, l’art, la música i l’esport. En aquesta experiència hi van participar més de 400.000 persones a tot Rússia. Més tard van voler organitzar en una internacional cultural obrera totes les iniciatives culturals comunistes d’arreu del món, el Kultinter, que malauradament no va tenir continuïtat. Agafant el relleu de les diverses experiències que es van succeir aleshores i posteriorment, hem volgut retre homenatge a aquelles iniciadores d’una cultura popular transformadora. Per això hem volgut traçar una genealogia cultural. La cooperativa CULTURA21 marida el seu nom amb el del projecte Proletkult. Reduint el nom original ens apropem a la referència soviètica. Així neix KULT.

Amb aquesta nova plataforma cultural cooperativa volem iniciar un debat sobre què és la cultura avui i quin paper ha de jugar la cultura radical en la lluita contra totes les opressions i per construir una nova concepció de la vida que anticipi aquest nou món que hem de construir. Només transformant la cultura, els valors i la consciència podrem desenvolupar noves maneres de relacionar-nos entre nosaltres i amb la natura. Però només transformant radicalment l’explotació, les jerarquies i les opressions podrem construir una nova cultura que contribueixi a l’alliberament total de les nostres societats.

Per fer-ho, volem posar el nostre granet de sorra per articular la cultura del nostre país. Posar-nos al servei de la construcció d’un nou món. Perquè el fi últim i més preuat de la cultura ha de ser posar en dubte el poder establert i lluitar per la vida. Ja no podem fer-ho soles. Necessitem milers de mans, de ments i de cossos posats al servei d’una causa major comuna a totes nosaltres. Necessitem milers d’idees brotant, creixent i sembrant dubtes. Necessitem milers de revolucions, des del racó més llunyà i des de l’aspecte més petit, des de la perifèria al centre i des de cadascuna de nosaltres a tot el nostre conjunt.

La cultura és comunitat
La cultura són idees
La cultura ha de ser revolució

Maig 2021 – Manresa (Països Catalans)