Costa imaginar que una llibreria, o un negoci del tipus que siga, arribe a mantenir certa estabilitat a la ciutat d’Alcoi, quan la imatge habitual, i sobretot en els darrers mesos, és veure com tanquen establiments de forma més o menys continuada. Esta mateixa idea els van fer saber, des de l’Oficina de Promoció Econòmica del consistori municipal, a Felip Pineda i Tòfol Cabeza quan van decidir obrir la llibreria Detroit l’any 2017. No obstant això, estos “forasters” de Benissa i Ibi van perseverar i, pandèmia inclosa, actualment Detroit no només segueix en peu, sinó que va creixent de la mà d’Andreu Valls, Pau Grau i Toni Blanes, que agafaren el testimoni en 2020. ” Em sent compromès a mantenir el que ells van aconseguir, el Detroit que em vaig trobar”, afirma Pau Grau.

I preossegueix: “no és fàcil dur endavant una llibreria, encara que el context actual sembla que ha millorat un poc. L’oci domèstic ha augmentat el consum, sí, de X box, de Netflix, de macramé….però també de llibres. I a la llibreria, ho notem. La gent no només ens compra més, sinó que llegeix més”.

La Conselleria d’Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana els va atorgar, en 2019, el guardó a la llibreria més innovadora, però, paradoxalment, el punt fort de Detroit és que “només” es dediquen als llibres. “Si tinguérem papereria, premsa, bolígrafs, col·leccionables, regals, motxilles…ens absorbiria un temps que no podríem dedicar als llibres”. “Altre eix important”, afegeix Pau, “és que som molt ràpid en els encàrrecs. Si ens demanen un llibre hui, tractem que estiga demà”. També ofereixen, al seu local, activitats culturals que, durant la pandèmia, han estat forçadament restringides, però que, poc a poc van recuperant la seua agenda i l’aformanet complet.

Una llibreria d’apostes endògenes i fortes. La clientela assídua a Detroit és la local i comarcal: famílies del barri, gent de les escoles pròximes i persones a qui els agrada la literatura i descobrir. De fet, quasi el 50% de les vendes són en valencià, i és que hi ha molta gent que ve de la Vall d’Albaida, de la Foia de Castella o del Comtat, territoris on, al cap i a la fi, l’ús del català és dels més estesos. També els autors locals són dels més demandats: ” en els últims mesos s’han venut molt a Jordi Botella, Francesc Bodí o Mercè Climent, i, a la fira [del 9 d’octubre], hem hagut de recarregar l’autora guanyadora del premi Isabel Clara-Simó, Natalia Gisbert, que, a més, és debutant”. Tot açò sense deixar de banda que, a la llibreria, hi podem trobar ben a la vista les apostes de la casa, com són les editorials Periscopi, Sembra Llibres, Tigre de Paper, Males Herbes o el Club Editor. “Ara per ara el que és prioritari és ampliar la xarxa local i comarcal. M’interessa molt que vinga Xavier Aliaga d’ací a dues setmanes i m’interessa molt que vinguen dues persones de Cocentaina, una de Viar i tres de Castalla, perquè em remanaran els llibres i recomanaran la nostra col·lecció de ciència ficció o de còmics a algú del seu poble”, continua Pau. “M’agrada quan la gent ve a fer temps, per això tenim un sofà…m’agrada quan toquegen els llibres…La llibreria és un lloc on et reconcilies amb la humanitat”.

Per a fer front comú a les amenaces que representen grans plataformes com Amazon, a més de ser part dels impulsors de les fires locals com la passada del 9 d’octubre i d’estar-hi presents, Detroit forma part, des de 2020, de la Confederació Espanyola de Gremis i Associacions de Llibreters (CEGAL), la primera plataforma d’àmbit nacional de comerç en línia que permet consultar, reservar i comprar llibres a la xarxa. A més, aquesta plataforma no disposa, i açò és el que marca la diferència, d’un administrador central que faça d’intermediari i incremente el preu final dels productes, sinó que el control està en mans de cada llibreria, que decideix el seu nivell d’implicació sense haver de pagar comissions de venda.

Un nom adient, el de Detroit, per a esta llibreria ubicada a Alcoi, una ciutat arrelada al seu passat fabril i de revolució industrial que enguany, per cert, ostenta la capitalitat cultural valenciana, junt amb Bocairent. Una ciutat que lluita constantment amb moral per no decaure (del tot) i seguir emanant cultura per tots els seus porus; al cap i a la fi, no deixa de ser la ciutat d’Ovidi Montllor, d’Isabel Clara-Simó o d’Antoni Miró, entre molts i moltes altres. Una ciutat amb caràcter fort, ancorada entre muntanyes, i de comunicacions, per orografia i gestions diverses de l’Administració difícils; però en la qual, hui per hui, podem dir que s’ha plantat una nova llavor de què brolla cultura i humanitat gràcies a este oasi en què paga la pena deixar-se perdre.

Article publicat a la revista Llavors núm.2 de l’editorial Sembra Llibres.