Canviar el món no és una feina fàcil, però tot és posar-s’hi. El col·lectiu DeShakers ho està intentant a través de l’art. Aquesta comunitat d’artistes no comparteix el model actual d’art contemporani perquè, diuen, ha perdut el compromís. Per això ells treballen abordant els grans reptes que té la societat avui dia, i els mostra a la gent. Una part molt important de la seva feina és treballar amb joves perquè seran ells qui construeixin el futur. Malauradament, DeShakers creuen que no s’està escoltant la veu de les noves generacions, però que els joves d’avui dia tenen molt a dir, molt a canviar i molt a expressar. En parlem amb tres membres del col·lectiu, Arcadi Poch, Josep Cosials i Sergi Estebanell.
– Qui sou DeShakers i de quina necessitat neix el vostre col·lectiu?
Som una comunitat d’artistes que creiem que a través de l’art i la creativitat podem canviar el món, o almenys intentar-ho. Volem posar al davant de la gent els reptes socials que tenim avui dia i ho volem fer d’una manera artística. Ho fem utilitzant diferents eines, estratègies i maneres, amb projectes de tot tipus i ajuntant diferents generacions. Fa molt de temps que utilitzem l’art per fer aquest ‘shake’, aquesta agitació.
– Per què creieu que l’art és activador de canvi del món?
Podem dir moltes coses sobre el poder transformador de l’art. No sempre hi ha la voluntat de l’artista de canviar les coses, però des del moment que intentes connectar amb un públic, alguna cosa segur que estàs canviant. L’art és generador d’empatia, de coneixements, d’emocions. Pot ajudar a visibilitzar reptes i futur, i això és important perquè les imatges que tenim del futur probablement són més importants del que pensem. Pensem des del present i des del futur que ens imaginem. Pensar en el futur ens ajuda a decidir les coses i a definir com ha de ser la societat actual. L’art ens ajuda a trencar els constructes per tornar-los a construir. I l’art qüestiona què és possible i què no en aquest món, i aquest és el poder de poder canviar les coses.
– Creieu que l’art contemporani busca la transformació?
Hi ha tota una esfera en el sector artístic que busca la transformació i està compromesa amb el seu temps i la societat, però gran part de l’art contemporani és un art acomodat, que ha perdut el compromís. El que estem veient en el món del teatre és molt entertainment i en les arts visuals, molt art pop, estètic i buit de contingut, decoratiu i complaent. No estem d’acord amb aquest model, sinó en tornar a l’original, al sentit original de la cultura i l’art, que està per cultivar la vida i l’esperit. I les persones estan al carrer, per això nosaltres ho fem al carrer. S’ha construït un establishment de l’art i la cultura que ens diu què és bo i què no ho és, ens han dit i ens diuen com hem de consumir la cultura, sempre amb distància i jerarquies. I nosaltres creiem que l’art ha d’estar immers en la vida, per això estem al carrer. L’important és que hi hagi un cultiu, una relació directa més enllà de l’establishment que hem construït els últims 300 anys.
Contingut del mitjà col·laborador Surtdecasa.cat | Llegeix l’entrevista completa
