El Centre Comunitari de Creació d’El Refugi (Sentfores, Vic) va acollir el passat 25 d’abril la taula rodona sobre cultura comunitària i creació artística que organitzava conjuntament amb KULT. En el debat hi van participar Anna Tisora de Niu Mgmt, Nerea Campo d’Ex Abrupto i Josep Maria Aragay de Basket Beat. Eva Marichalar-Freixa, pedagoga cultural i membre de l’Estrangera, va moderar la conversa.

El debat va agrupar diferents projectes que treballen diversos àmbits de la cultura comunitària com són l’àmbit musical, l’art contemporani i les arts visuals i els processos educatius i artístics que impliquen el cos i el moviment. Les presentacions dels projectes van servir per emfatitzar codis i pràctiques de cada un d’ells. En aquest sentit, es va fer referència a l’amabilitat i l’acompanyament curós de Niu Mgmt, un projecte de representació d’artistes conscient dins de la indústria musical. Des d’Ex Abrupto van insistir en un discurs contra la part elitista de l’art contemporani. De manera eloqüent, des del festival es van definir com una festa popular contemporània i experimental que promou les arts visuals des d’una vessant popular. Per últim, des de Basket Beat es va ressaltar com treballen per l’anti-professionalització i sent crítics amb les formes com s’ha institucionalitzat l’educació i l’art. Amb la reivindicació de l’amabilitat, el caràcter popular de l’art i la incomoditat com a motor d’acció en l’ús social de les arts va arrencar el debat. 

El caràcter popular i transformador de la cultura 

En una primera intervenció, Nerea Campo d’Ex Abrupto va insistir com qualsevol de les expressions culturals ens poden pertànyer malgrat els condicionants de classe que existeixen dins del camp cultural. Aquesta reivindicació de l’agència és una tasca que sovint ha estat més difícil amb l’art contemporani, perquè sovint s’ha interpretat des de les grans institucions i els museus, deixant de banda el seu sentit popular, va assenyalar. Canviar la manera com s’entén l’art contemporani és un dels objectius del festival i per això insisteixen en treure les peces i les creacions artístiques de les parets blanques dels museus d’art. 

Per la seva banda, Aragay de Basket Beat va afirmar que “no ens ha d’interessar la correcció i la perfecció del professional de la cultura. Ha arribat un moment que s’ha institucionalitzat la cultura comunitària i que la pròpia institució en parla. L’experiència més transformadora és allò que expliquem amb el propi cos”, va assegurar. En aquesta direcció va abogar per performar els codis i la imatge que projectem de nosaltres mateixos per desmuntar el rol i la imatge del professional de l’educació i l’art. 

Anna Tisora, des de Niu Mgmt i Cultura del Bé Comú, va ressaltar la necessitat de dirigir la intencionalitat de la cultura per esdevenir transformadora. “Perquè sigui cultura transformadora hi ha d’haver una voluntat d’impacte i de ruptura. És necessari que subvertim la lògica dominant en el camp cultural que ha acabat sent normalitzadora”, va manifestar.

Aragay va tornar a intervenir per alertar del perill de la institucionalització de la crítica que impregna molts discursos i fa emergir una norma alternativa que no genera cap impacte en les persones i en els grups. Va ser concís quan va expressar que “el professional de la cultura i d’esquerres que es dedica a la cultura comunitària pensa que hi ha coses més desitjables que unes altres. La transformació és ampliar el punt de vista dins d’un context concret, ser «transformador» no és una fòrmula única, és anar sempre en contra de la norma”.

Problematitzar la cultura comunitària 

En un segon bloc del debat, diverses intervencions van anar dirigides a problematitzar el sentit i l’expressió comunitària de la cultura partint de la seva institucionalització. Nerea Campo va considerar que un problema que sovint sobrevola la cultura és l’homogeneïtat que a vegades es vol aplicar. Tot seguit, també va manifestar la preocupació per alguns discursos i pràctiques condescents al voltant de la cultura comunitària. “Sovint existeix l’obsessió que tothom ha de formar part de la cultura oficial. Quan es parla d’accés a la cultura a vegades es pot entendre que les pròpies expressions culturals no són considerades com a tals i que es busca integrar-les a una cultura oficial”. Per això, des d’Ex Abrupto no pretenen incloure col·lectius i persones al festival des d’una posició de poder. Busquen treballar-ho de forma orgànica i fent que en el festival tinguin la mateixa importància els artistes que els bastoners, les puntaires o les veïnes de Moià que hi participen. En el festival utilitzen cases de veïnes per les instal·lacions artístiques i no utilitzen espais expositius formals. Paral·lelament, dins del festival també desenvolupen trobades improbables que agrupen creadores contemporànies i entitats i col·lectius locals.

Des de Niu Mgmt també van valorar l’organicitat en l’acompanyament d’artistes. Per això defugen del rol de la competitivitat i busquen crear un lloc que sigui refugi i niu davant d’una indústria musical agressiva. Tisora va afirmar que “no ens agrada veure que ser artista significa haver d’estar enfadat amb el món a causa de la competitivitat.” El seu és un projecte que té molta cura de les artistes i dels processos creatius. Actualment alguns dels projectes que acompanya són Jo Jet i Maria Ribot, Mar Pujol o Al·lèrgiques al Pol·len. 

Des d’una altra perspectiva, Aragay va recalcar l’interès per treballar des de la incomoditat. El projecte de Basket Beat treballa fent música, en grup i amb pilotes de bàsquet. A partir d’aquesta situació busca confrontar el grup i problematitzar processos educatius, comunitaris i polítics en els tallers que realitzen a escoles, centres penitenciaris i equipaments públics. Finalment, va afegir una altra crítica a la pretensió de generar cultura comunitària. “La pretensió de voler fer cultura comunitària no deixa de voler dir que segons el nostre punt de vista no hi ha prou comunitat. Cal entendre que la «comunitat» hi és sempre, ja sigui amb o sense nosaltres.” 

Projectes a la contra d’allò establert 

En conjunt, el debat va permetre observar diferents formes d’aproximar-se a la cultura comunitària a partir d’uns principis que impregnen la forma de comunicar i expressar els diferents projectes. Amb la idea d’anar a la contra d’allò establert i a l’encontre de noves situacions és on es podrien situar els tres projectes. De formes molt diferents, en el debat es va constatar com en contra de la indústria musical competitiva, trobem l’acompanyament i la cura que practica Niu Mgmt, en contra de l’elitisme de l’art contemporani, existeixen festivals populars com Ex Abrupto i en contra de la correcció política de l’educació i l’art, podem reivindicar la incomoditat, la confrontació i l’impacte a través del so de les pilotes de Basket Beat.