Vostok Collective ha impulsat el projecte ‘Poble-sec, terra de l’aigua’ per redescobrir la memòria d’aquest barri de Barcelona a través dels records i les vivències que un grup de persones grans han compartit amb artistes de diferents disciplines. La iniciativa, premiada amb una beca SOS Cultura de la Fundació Carulla, vol fomentar l’art comunitari com a eina de cohesió i integració entre col·lectius en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

La Teresina, una senyora gran que ha viscut tota la vida al Poble-sec, a Barcelona, relata que, de jove, va conèixer l’Antonio Machín en una sala de ball del barri. Voluntaris del programa ‘Baixem al carrer’ i artistes de diferents disciplines que ha congregat Vostok Collective l’escolten atentament. Recrearan la seva historia i, d’alguna manera, faran que la Teresina i l’intèrpret de cançons mítiques com ‘Angelitos negros’ i ‘Dos Gardenias’ tornin a ballar junts, com si el temps no hagués passat. A la vegada, la història de la Teresina servirà per explicar les sales de ball que hi havia anys enrere al Poble-sec i com era Barcelona quan ella va coincidir amb el conegut cantant i compositor cubà.

La iniciativa per recuperar vivències com la de la Teresina forma part d’un projecte intergeneracional anomenat ‘Poble-sec, terra de l’aigua’ que vol redescobrir la memòria del barri del Poble-sec a través dels records d’un grup de persones grans sovint en situació de vulnerabilitat. Estan acompanyats per un grup de persones voluntàries i un col·lectiu de joves artistes de disciplines tan diferents com la poesia, la dansa i l’escenografia. El títol del projecte fa al·lusió al passat del barri de Poble-sec, que va passar de ser una zona de cultius rica en aigua a assecar-se a causa de l’arribada de les fàbriques, sobretot tèxtils, motiu pel qual aquesta zona va començar a ser coneguda com “el poble sec”.

El projecte l’encapçala Vostok Collective, un col·lectiu de creació escènica multidisciplinari que crea propostes a partir de la hibridació de llenguatges. “Nosaltres fèiem teatre documental. Partíem de la realitat i de les històries de la gent per explicar les nostres. En aquest camí, vam tenir l’oportunitat de participar en un projecte d’art comunitari i per a la transformació social anomenat ‘Les parets tenen memòria’ juntament amb un estudi de ceràmica de Badalona. El vam dur a terme amb un grup de persones grans del barri del Centre de Badalona per intentar pal·liar el sentiment de solitud sorgit, sobretot, arran de la pandèmia, i també treballàvem la seva memòria”, explica Martín G. Guirado, membre fundador de Vostok Collective. En aquell moment, el col·lectiu va encarregar-se de fer tot l’acompanyament del procés. “Ens va agradar tant i vam veure que aquest tipus d’art i de fer teatre era tan transformador i tan ric per a la gent que hi participava, que ens vam tornar activistes de propostes d’aquest tipus. D’aquí en va sorgir el segon projecte, ‘Poble-sec, terra de l’aigua’, en el qual els artistes que hi participen no només formen part d’aquest procés sinó que també aprenen com s’ha de fer amb l’objectiu que l’any vinent pugui sorgir d’ells mateixos una proposta de transformació social a través de l’art”.

Inicialment, ‘Poble-sec, terra de l’aigua’, que compta amb el suport de la Fundació Carulla a través de les beques SOS Cultura, havia de reunir en diferents sessions sis voluntaris del programa ‘Baixem el carrer’ i sis artistes que s’havien d’encarregar de materialitzar artísticament els records i vivències personals de sis persones grans del barri. “En aquest procés, hem fet una desena de sessions. Vam començar amb aquesta idea inicial però la vam haver de reformular perquè treballem amb la realitat i amb col·lectius amb sensibilitats i necessitats particulars a les quals ens hem hagut d’adaptar. Sobretot perquè, a mesura que avançaven les sessions, al barri s’havia fet ressò del que estàvem duent a terme i hi van voler participar més persones grans de les previstes”, indica Guirado. La base del projecte van ser els vincles que es van crear entre els artistes i les persones grans, que també constituïa una part molt important del procés creatiu. “Les persones grans que han participat en el projecte no només cedien els seus records, també com volien compartir-los i esdevenir creadors. Així, amb la resta de gent que també ha format part del procés i amb l’artista Núria Banal Farré de l’associació cultural Marabal, vam fer un treball de grup per acompanyar aquestes sis històries”.

Article publicat al web Surtdecasa.cat | Llegiu l’article sencer en aquest enllaç