El passat dissabte 5 d’abril, en el marc de la mostra oberta d’arts en viu de Cardant Cultura, va tenir lloc la taula rodona ‘Tothom té dret a residir?’, amb l’objectiu de plantejar com les residències artístiques poden integrar la mirada de gènere i afavorir la conciliació familiar. En l’acte hi van participar Aina Núñez (creadora i resident a Can Grau), Maria Faura (tècnica de cultura a Prats de Lluçanès i programadora cultural) i membres dels espais de residències d’A cobert, Cal Gras i Can Grau. L’acte va estar organitzat per l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central, Pol·len Edicions i Cardant Cultura. Des de KULT us oferim una breu relatoria de la conversa.

Art i maternitat

Per obrir la conversa, Aina Núñez va plantejar com poden conviure la maternitat i la creació artística, destacant la necessitat d’equilibrar les demandes artístiques i de cures. Des de la seva faceta com a creadora, va subratllar la importància d’incloure la maternitat com a tema central de la creació artística, esmentant obres com la pel·lícula Salve Maria de Mar Coll, basada en la novel·la Les mares no de Katixa Agirre. També va citar Maternidad y creación, una antologia de Moyra Davey que recull textos al voltant de la relació de la maternitat i l’art.

Núñez també va assenyalar que al voltant de la conciliació pot existir una certa confusió. “Les mares volem maternar, però també necessitem crear”, afirmava. Va reivindicar que donar suport a la criança i a la creació ha de ser entès com un bé comú que beneficia la societat. Concretament, a l’hora de parlar de la conciliació familiar, totes les ponents van apuntar que allò més transformador és incloure els infants en la creació artística. La mesura del canguratge d’infants en residències artístiques pot ser una opció, però l’horitzó hauria de ser que els fills estiguessin inclosos en les residències, van assenyalar.

Aina Núñez també va remarcar que el pressupost extra que implica adoptar mesures de conciliació cal tenir-lo en compte, però sense pensar-lo des de la mentalitat capitalista. Precisament, els valors de l’economia social i solidària són molt més propers a entendre la necessitat de valorar les cures i les tasques reproductives en la creació artística. Seguint el treball de Bea Sánchez, Núñez va afirmar que els artistes que poden crear amb els seus fills no redueixen la seva activitat, sinó que augmenten la seva creativitat, ja que no han de desdoblar esforços entre la criança i la creació. D’aquesta manera, l’artista és capaç de reconceptualitzar el seu rol com a artista i mare.

La conciliació en els espais i esdeveniments culturals

En el seu torn, Maria Faura va reflexionar sobre la percepció de l’artista com una figura separada de la societat. Va insistir que aquesta visió s’allunya de la realitat i és falsa, tot reclamant que és necessari mostrar com també assumeixen tasques de cures i responsabilitats familiars. A banda de la criança, Faura va subratllar la importància de considerar altres responsabilitats de cura, com l’atenció a persones grans o dependents.

Com a programadora cultural, Faura va assenyalar que no hi ha protocols establerts per garantir la conciliació familiar en espais i esdeveniments culturals. Des de festivals conscients amb aquesta realitat es vetlla perquè els horaris siguin conciliadors i es disposa d’espais de cures i espais de lactància, però va evidenciar una paradoxa: es preveu servei de canguratge per al públic, però molt sovint no per als professionals que organitzen i participen dels actes.

Residències artístiques i mirada de gènere

Des dels espais de residència van seguir aquestes reflexions, però amb un especial interès amb la mirada de gènere. Des de Can Grau van destacar com aquest any oferiran dues residències literàries de creació inclusiva dirigida a creadores adultes i les criatures que les acompanyen. En aquesta residència, pionera i que comptarà amb l’acompanyament de l’associació Dret a Residir, les criatures també seguiran un itinerari de creació. “Volem oferir un temps i un espai de qualitat perquè les persones adultes puguin treballar sense renunciar a les cures, alhora que els infants i joves que les acompanyen puguin gaudir de la residència tot creant el seu propi projecte en funció dels seus interessos”, explicaven en les bases de la convocatòria.

Per la seva banda, des d’A cobert van detallar que el 95% de les produccions que han acollit han estat desenvolupades per dones, no per una qüestió de quota, sinó per interès en la mirada de gènere. De cara a l’any vinent, van compartir que volen incorporar serveis de canguratge en les residències per facilitar la conciliació familiar. Tot i així, els preocupa que només s’hi presentin mares. Per altra banda, també van insistir com aquestes pràctiques no estan institucionalitzades, sinó que sorgeixen de projectes amb una clara visió transformadora i de gènere.

Per últim, des de Cal Gras, amb setze anys de trajectòria, van explicar que en tot moment han contemplat la maternitat en les residències, tot i que han tingut poques propostes d’artistes que vulguin residir amb els seus fills. Amb tot, tal com apuntaven els diferents espais de residències, en les bases de les convocatòries és important tenir en compte la conciliació familiar, de la mateixa manera que es té en compte la perspectiva de gènere o de classe.