• Col·leccions

  • Temes

  • Territoris

Selecciona una o vàries categories
a l’hora de fer la recerca

La pandèmia ha castigat durament les treballadores musicals, un sector ja molt precaritzat, i de poc han servit uns ajuts institucionals pensats sobretot per atendre les demandes de les grans empreses culturals.
Pep Tarradas i Dulcet (@PepTarradas) i Albert Costa i Vendrell (@alberttrombone)
Barcelona té una vida subterrània molts cops invisible més enllà de les grans sales musicals. El periodista Nando Cruz, acompanyat del fotògraf Martí Fradera, ha visitat durant més de quatre anys molts d'aquests espais musicals que queden fora del mapa, que creixen en els marges, sota les pedres, a cada barri de la ciutat, i que ni tan sols són considerats espais musicals. Parcs, passadissos, esglésies, bars petits, sales d'institut, fins i tot masies a l'altra punta de Catalunya.
Anna Zaera (Surtdecasa)
Un molt bon moment per a llegir Joan Fuster i el pensament nacional: entre el problema i el programa que ha estat publicat el juliol de l’any passat per l’editorial Afers. El seu autor, Toni Rico, presenta una síntesi escurçada d’una tesi doctoral fruït de més de deu anys d’investigació sobre el pensament de Fuster i la seva recepció entre el conjunt del moviment antifranquista català, valencià i balear.
Albert Portillo (Catarsi Magazín)
El projecte Nilak volta per Catalunya per portar art a les comarques que no tenen teatre. El col·lectiu ha guanyat el Premi Lluís Carulla 2020, i estan més engrescats que mai a seguir compartint espectacles i a reivindicar la desigualtat territorial que hi ha a Catalunya pel que fa a l'accés a la cultura.
Helena Martín (Surtdecasa.cat)
impossible deslligar la genealogia universalista d’aquest interrogant dels viaranys iniciats per l’antropologia colonial del segle XIX.
Helios F. Garcés (Catarsi Magazín)
Jordi Benavente (Martorell, 1980) ha escrit ‘Tots els focs totes les pistoles’ (Lleonard Muntaner), una miscel·lània molt poètica. Els seus relats són com aquelles escenes que en els últims minuts se sent un tret que ressona i la pantalla passa a negre, fins al pròxim capítol encara no pensat -o sí-.
Arnau Martínez (Surtdecasa.cat)
"Per a tots els catalanoparlants, facin versos o novel·les, quadres o escultures, música o història, economia o urbanisme, política o política, la disjuntiva final és aquesta: o Països Catalans o «regionalisme» en el mal sentit de la paraula"
Document elaborat en el marc del Congrés de Cultura Catalana, que entre 1975 i 1977 va mobilitzar milers de persones als Països Catalans per a la normalització de la llengua catalana i la defensa dels drets de les persones i de la cultura catalana.

Ajuda’ns a fer
pensament crític

Hi ha moltes maneres
de col·laborar-hi