Manuel de Pedrolo i la descolonització de la cultura catalana

Una part de la narrativa pedroliana es fonamenta en la denúncia de la condició oprimida dels connacionals. Condició que es concreta en el control del poder i , doncs, en la submissió nacional cultural i política. La lectura de Pedrolo que l’article proposa incideix en el model novel·lístic de l’escriptor entorn d’un discurs alliberador que interpel·la l’alienació nacional.

Educació i emancipació. A propòsit d’un llibre de Marina Garcés

D’aquesta responsabilitat i d’aquest fracàs (i de com transformar-les radicalment) ens parla Marina Garcés en Escola d’aprenents: dels dispositius narratius i científics, dels mecanismes de reconeixement, de les fronteres invisibles, de les pràctiques polítiques i socials que les consoliden i institucionalitzen com un tatuatge en els cossos i les ànimes de les i els oprimits: «la servitud no consisteix en ser un fracassat o un perdedor, sinó en estar dominats pel codi de l’èxit o del fracàs.» (Garcés, 2020: 114)

Boots Riley: «En el món del cinema s’ha eliminat tota referència a la rebel·lió»

Com a activista de llarga trajectòria i com a vocalista principal del grup de hip-hop The Coup, Boots Riley no és cap profà en l’art polític. Sorry to Bother You és la seva primera incursió al món del cinema.

La pel·lícula, escrita i dirigida pel mateix Riley, narra la història de Cassius Cash Green, un jove afroamericà que va obrint-se camí en una empresa de telemàrqueting fent servir la seva «veu blanca»-

Què pot ser «cultura»?

impossible deslligar la genealogia universalista d’aquest interrogant dels viaranys iniciats per l’antropologia colonial del segle XIX.