Memòries d’una vaca és un dels llibres més reconeguts i estimats de Bernardo Atxaga (Asteasu, Guipúscoa, 1951). Una obra màgica i absolutament captivadora que ens endinsa en el paisatge exuberant del País Basc. Traduïda arreu del món i seleccionada en la Llista d’Honor de l’International Board on Books for Young People, aquesta novel·la ens parla sobre la necessitat d’explicar qui som i d’on venim. Un relat fabulós i ple d’ironia d’un autor considerat com el màxim exponent de la narrativa basca i que Sembra presenta amb les noves il·lustracions d’Helga Ambak.

En la seua obra és freqüent la presència d’animals. Per què va triar un vaca com a protagonista d’esta història?

Té una relació autobiogràfica. No és que jo haja sigut vaca en cap reencarnació anterior, sinó que vaig passar una temporada tancat en el caserío que apareix a Memòries d’una vaca, un lloc molt aïllat de la muntanya de Guipúscoa. Allà érem quaranta vaques, dos gossos i jo. L’única cosa que em va demanar l’amo de la casa és que cuidara un poc de les vaques. D’eixa familiaritat que va durar cinc o sis mesos i de les sorpreses que em vaig emportar, com ara veure néixer un vedell mentre passejava pel bosc, i de conéixer la història d’aquell lloc, de tot això, va eixir el llibre i el personatge de la vaca, que a més és un animal molt icònic.

Memòries d’una vaca s’ha convertit en tot un clàssic. De fet és el llibre amb més traduccions de la literatura basca. En què creu que resideix aquest èxit?

Jo crec que resideix, per una banda, en la barreja del que és purament narratiu, com l’acció o el secret, i per una altra, en la part reflexiva, ja que la vaca reflexiona sobre ella mateixa d’una manera quasi filosòfica. Eixa barreja és el que crec que ha resultat atractiu a molts lectors. Eixa part reflexiva que va de l’acceptació de la vaca com a tal, en què la vaca es disgusta en saber que és una vaca, no se sent a gust amb la seua situació, amb el seu ésser, a mi em sembla que això exemplifica bastant el que ens ocorre als humans i ens hi podem sentir identificats.

Tot i l’aire màgic que respira la novel·la, la memòria històrica hi és ben present. La novel·la es va publicar fa trenta anys, però hui és encara necessari seguir refent el relat de la nostra història?

Particularment m’agrada parlar de veritat històrica més que de memòria. La veritat històrica és fonamental i necessària per a qualsevol societat, per a qualsevol civilització. Al lloc des del qual vaig escriure havien passat moltes coses de la guerra i vaig voler transmetre eixa veritat, és a dir, que tracte d’aportar alguna cosa d’eixa veritat que va ocórrer. La Guerra Civil Espanyola està plena de moltes veritats i esta és una d’elles.

Vosté és un dels grans escriptors en eusquera. Nosaltres som una editorial cooperativa del País Valencià que editem en català. Quins creu que són els reptes de futur de les nostres llengües minoritzades?

El primer repte és ser optimistes. Crec que l’ànim influencia molt en el que és real, i aleshores si el punt de vista és derrotista no hi ha res a fer. Escrivint en una llengua minoritzada pots arribar a qualsevol part del món i, a més, té un valor polític extra, arriba a una comunitat que viu, s’organitza i està en el món amb eixa llengua. Hem de considerar-nos necessaris per a aquestes comunitats.

El moment actual és ple d’incertesa, por i aïllament. Creu que la literatura és una bona eina per a superar-lo?

La lectura i els llibres sempre han servit per a enfortir la personalitat de la gent, el món interior de les persones. Aleshores pense que en situacions com aquesta la fortalesa interior és fonamental. S’assembla un poc a la situació dels presos. Abans, de la gent que anava a la presó però era lectora i reflexiva i establia un vincle amb el seu jo a partir dels llibres, sempre déiem que no tindria problemes a la presó i que n’eixiria sencera. Podríem fer un paral·lelisme amb la situació actual, i dir que igualment la lectura ajudarà moltes persones a superar-la: a mi particularment m’ajuda molt.

Aquest és un contingut de Sembra Llibres | Ves a la revista Llavor