KULT necessita 2.000 sòcies per a seguir creixent

Ja som 1.400!

Auguri d’un futur brillant

Ressenya d''Un final', la novel·la debut del menorquí J.P. Sansaloni publicada per Raig Verd. Aquesta obra és una distopia on l'ésser humà ja ha perdut tot el que quedava de la seva humanitat.

Diego Dubón i Pretus

Comparteix

Compartició en twitter
Compartició en telegram
Compartició en whatsapp

Auguri d’un futur brillant

Ressenya d''Un final', la novel·la debut del menorquí J.P. Sansaloni publicada per Raig Verd. Aquesta obra és una distopia on l'ésser humà ja ha perdut tot el que quedava de la seva humanitat.

Diego Dubón i Pretus

Una molt grata sorpresa ha significat el debut literari del jove escriptor menorquí Josep Pons i Sansaloni amb la seva primera novel·la Un final, una encertada proposta literària de l’acreditada editorial Raig Verd, que s’ha guanyat un bon prestigi propiciant la publicació d’unes obres indagatòries, inconformistes i valentes, donant veu a aquells escriptors, creadors de bones històries amb un estil propi, que  no són coneguts i encara no s’han pogut fer un lloc en el panorama literari actual; un criteri que és molt d’agrair, merexeidor de l’atenció i el suport del món lector.

 J.P. Sansaloni es presenta amb una novel·la que qüestiona els greus problemes que pateix el món avui i ho fa amb un relat de ciència ficció, bastit amb una càrrega de fantasia i d’imaginació creatives al servei d’una mirada profunda i molt crítica envers una societat deshumanitzada en clar procés de desintegració, i una humanitat incapaç de prendre consciència de la gravetat que l’aclapara. Val a dir, però, que la realitat hi és ben present en les referències que l’autor fa a la crisi climàtica, la permanent degradació ecològica del planeta, el frenesí d’un consumisme immoderat i malaltís, l’exacerbat individualisme  que ignora la realitat dels altres, la banalitat del culte idolàtric al propi cos i a les aparences, la nociva dependència de les noves tecnologies que ens instal·len en una realitat paral·lela, virtual, que anul·la la realitat empírica  i ens reclou en un jo aïllat al marge de la resta dels humans; uns contra-valors que són la penosa verificació d’una societat alienada, immersa en una esterilitzant ignorància col·lectiva.

Hereu d’un ric bagatge lector, inclinat preferentment cap a la literatura fantàstica i de ciència ficció, l’autor reconeix el seu gust per les grans obres del realisme màgic sud-americà  i d’autors rellevants com Orwell, Huxley, Asimov o Lovecraft entre d’altres, i denota una excel·lent assimilació d’aquestes influències en aquesta novel·la que, intencionadament, l’autor situa en un temps futur inconcret, en un espai imprecís, impossible d’identificar i on els seus personatges se’ns presenten innominats,  mentre sobreviuen vagant en un món insuls i decadent, ofegats per la solitud, l’angoixa i el buit d’una existència nihilista, víctimes  d’una pluja àcida constant, d’ origen desconegut, que ho va aniquilant tot. La trama, molt ben estructurada i desenvolupada, ens mostra aquests  personatges, obsessionats per aconseguir unes pastilles que els permetin experimentar emocions i sentiments de vides alienes, a la recerca de viure experiències fortes i úniques, que en la novel·la s’anomenen “bocins d’ànima”,  una mena de droga perniciosa que els aliena, mentre malden trobar una  oportunitat de fugir del món caòtic on malviuen, obviant pensar en la mort  que significa desaparèixer en el no-res, per tal d’assolir una quimèrica immortalitat. 

Per altra part, la novel·la ens presenta un món interessat en desincentivar l’interès de les persones que volen pensar en alternatives que procurin un món millor, tal com diu Salart a l’excel·lent epíleg final. A Un final hi trobam també una dura crítica als mitjans de comunicació i al món de la publicitat, aparentment respectables, que difonen notícies enganyoses mentre es mostren servils a tots els àmbits de poder,  molt afanyats per tal que el sistema no canviï. En aquest sentit són molt encertades la successió de seqüències fragmentades, que recullen diferents registres textuals, i  possibiliten una profunda reflexió  que compromet al propi lector. 

Tot i que l’obra ens presenta dos personatges aparentment protagonistes (la dona d’ulls Y, l’home d’ulls X), el cert és que la novel·la apunta a un conjunt nombrós de personatges que comparteixen l’acció, intercanvien raonaments i contribueixen a oferir unes veus corals, que reforcen la intenció de l’autor de suggerir diverses i possibles interpretacions de qui llegeix la novel·la.

En definitiva, Un final és una novel·la amb un contingut molt atractiu i eloqüent, que reuneix tots els ingredients propis d’una obra d’aquestes característiques: una acció àgil, una intriga que manté ben viu l’interès fins al final, i que, a la vegada, suggereix una seriosa reflexió respecte de les moltes qüestions que l’autor suscita, reclamant la participació activa del lector, un difícil equilibri que  assoleix plenament. A més, l’ obra evidencia un ús impecable del llenguatge en els diferents registres textuals i una utilització rigorosa, acurada i precisa del lèxic, qualificatius aplicables igualment a la narració i a les descripcions que són sempre minucioses, molt gràfiques i expressives.

Un final, que des del primer moment està obtenint una excel·lent acollida, és l’inici d’una il·lusionant carrera literària, sòlida i esperançadora, a la que, sens dubte, augurem un futur brillant.

Un llibre de Raig Verd | Ves a la fitxa del llibre