KULT necessita 2.000 sòcies per a seguir creixent

Ja som 1.400!

Arropleguem cultura als pobles

"Que un projecte cultural tingui la voluntat de fer comunitat és una premissa que hauria de ser essencial"

Júlia Urgell (La Conca 5.1)

Comparteix

Arropleguem cultura als pobles

"Que un projecte cultural tingui la voluntat de fer comunitat és una premissa que hauria de ser essencial"

Júlia Urgell (La Conca 5.1)

Era divendres i acabava la jornada laboral de treball a distància. Anant des de la Fatarella a Gandesa vaig conduir tot veient un espectacle. Després d’una setmana sense veure gairebé el sol, aquell dia s’acomiadava de la forma que més em captiva: un espectacle de colors, on predominava un roig amb un mar violeta, molt semblant al color que reflectien les copes del vi novell al Celler Bàrbara Forés. El dia abans havia sigut Sant Martí, i com diu la dita popular en diferents versions: “Per Sant Martí mata el porc i enceta el vi”. Del porc no en parlaré, però el vi de la primera premsada va formar part de l’escenografia del celler i casa pairal del s. XIX a Gandesa, que acollia una nova conversa de la Diàspora Ebrenca.

L’activitat reunia creadores, productores i artistes per parlar justament d’art i cultura des de i per al territori. Amb la presència de Judit Ulldemolins de Batea representant a Nilak, Gemma Sastre de Móra d’Ebre i directora del Litterarum, Úrsula Agut de Bot i codirectora de l’InFcta, Irena Visa de Banyoles i actual artista resident a Lo Pati i Roberto Oliván de Deltebre i director de Deltelbre Dansa. La conversa seria moderada per dos membres de Diàspora Ebrenca: Judit Monclús i Roser Sebastià. Reunir totes estes persones per parlar d’art i cultura, és una mostra fefaent del bon estat de la producció i programació artística al nostre territori. I més concretament a la Terra Alta, on durant aquests últims dies hem pogut gaudir de l’estrena i la instal·lació de la carpa de Nilak a Vilalba dels Arcs.

La Irena Visa, com a creadora actual de Lo Pati, apuntava una idea cabdal: “un territori que acull residències o impulsa projectes culturals, crea uns referents a la població que fa que es puguin imaginar escenaris creatius”. Esta idea de generar imaginaris es va anar repetint, per exemple, amb algunes de les experiències que han tingut a l’InFcta a Bot, on els xiquets i xiquetes han pogut assistir a tallers de direcció i això incentiva un nou marc mental que potser anteriorment ens era llunyà: “jo puc ser directora de cinema”. La majoria dels projectes, com el recentment creat Nilak, comparteixen la idea d’arrelar al lloc on es duen a terme. Que un projecte cultural tingui la voluntat de fer comunitat és una premissa que hauria de ser essencial, quan entenem la cultura o allò cultural com un fet transformador, de canvi, que t’atravessa i no et deixa indiferent.

Aquest és un contingut de La Conca 5.1 | Llegeix l’article complet